I per acabar, una tria del menjar. (Birmània, i 33)

Un dels grans plaers de viajar és adaptar-se al menjar del país. A Birmània, vam menjar de tot...i tot estava deliciós!

BON PROFIT...I BON VIATGE!!!!!!

Bago. (Birmània, 32)

Situat a només 80 kilòmetres de Yangon (és a dir, a més de dues hores i mitja en cotxe...) val molt la pena escapar-se un dia a Bago i contemplar alguns dels seus atractius, com per exeple el Palau i el Museu de Kanbawzathadi, que era el Palau Reial cap a l'any 1553, la imponent stupa del Shwemawdaw Paya, que fa 114 metres d'alçada i té més de mil anys d'antiguitat, el Kyaik Pun Paya, on hi ha quatre budes de 30 metres d'altçada situats esquena per esquena, construïts el 1476, o el més original de tots, el Museu de la Serp, on hi ha un superior del monestir de Hsipaw que s'ha reencarnat en una boa constrictor de 115 anys. Es veu que el monjo reencarnat en boa constrictor deuria passar gana, perquè ara menja cinc kilos de pollastre cada deu dies...

El Llac Inle. El mercat de Nyaungshwe. (Birmània, 31)

Els colors, les olors, el xivarri...tots els sentits es disparen al mercat de Nyaungshwe.

El Llac Inle. Indein. (Birmània, 30)

A Indein hi ha el complex de santuaris i stupes de Shwe Inn Thein, que senzillament és meravellós. Vam tenir la sort d'anar-hi a última hora, quan ja no hi quedaven turistes. Estàvem completament sols. Sembla com si la vegetació intentés menjar-se els temples. És un lloc fantasmagòric, fantàstic.

El llac Inle. (Birmània, 29)

El Llac Inle fa 22 kilòmetres de llarg i aproximadament 11 d'ample. Està 875 metres per damunt del nivell del mar. Està rodejat per un total de 17 poblets. Els habitants de la zona es guanyen la vida pescant i cultivant una àmplia varietat de flors, verdures i fruites en els jardins flotants del llac.

El Llac Inle. Els pescadors. (Birmània, 28)

És un espectacle meravellós veure els pescadors del llac Inle. Damunt d'unes canoes molt petites, que fan anar amb un rem que empenyen amb el peu, van recorrent la part central del llac i quan veuen un banc de peixos, hi deixen anar el cabàs que porten, i amb una llança els van agafant un a un. També és molt espectacular veure els pescadors que recullen el llot i les algues, que serveixen pel cultiu dels jardins flotants del llac.

El monestir i la gent de Yatzakyi (Birmània, 27)

Diverses escenes de la vida cotidiana a Yatzakyi: els avis del poble repassen el llibre sagrat; la missa del vespre, plena de càntics, i amb els homes separats de les dones; els nens petits que estan bocabadats mirant l'única televisió del poble, situada al monestir, on de tant en tant els ofereixen documentals de dvd (avui, un de pingüins), i un grup de joves, entre ells un monjos, jugant a un dels jocs típics de birmània, donar tocs a l'aire a una pilota de bambú.

El trekking. La rebuda a Yatzakyi. (Birmània, 26)

Un grup de nens ens dóna la benvinguda a Yatzakyi amb una cançó. La gent del poblet és molt hospitalària.

El trekking. Treballs forçats! (Birmània, 25)

Sens dubte el pitjor del viatge va ser comprovar com a Birmània, que no hem d'oblidar que és una dictadura militar, hi ha encara treballs forçats. Durant el trekking vam poder veure un grupet que es dedicaven a posar pedres per després fer "l'asfaltat" del camí. Pitjor encara va ser durant el viatge en autocar fins a Pindaya: en la llarga carretera plena de revolts que pujava una muntanya vam veure molts nens literalment "picant pedra". Que trist! Hem decidit penjar aquestes fotos per tal que serveixin de denúncia!